Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu [...]
El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.
Com a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un [...]
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
clarament no pot ser la màquina, sinó exclusivament l'usuari, l'infinitiu és la forma verbal adequada. Per exemple:
Personalitzar
Reiniciar
Configurar la pàgina
Veure les descàrregues
Finalment, quan una acció pot ser interpretada com a ordre o com a opció per manca de context, l'imperatiu és la forma [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]